Resum Tema 4

 TEMA IV FORMACIÓ I EXPANSIÓ DELS REGNES PENINSULARS
En el segle VIII, la major part de la Península Ibèrica és ocupada pels musulmans (AL- Andalus)
1.- ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1.1 REGNE D'ASTÚRIES
En el Nord, les zones muntanyeses de la Serralada Cantàbrica, van mantindre la seua independència i van ser refugi
de nobles visigots després de la derrota en la batalla de Guadalete. Pelai, en el 722 guanyarà la primera batalla en
Covadonga (Astúries) i serà l’iniciï de la Reconquista: conquista pels regnes cristians de les terres de la Península
Ibèrica que havien sigut ocupades pels musulmans.
Alfons I i Alfons II, successors de Pelai van crear el regne d'Astúries , amb capital en Oviedo,que va arribar a dominar
bona part de Galícia.
1.2 REGNE DE LLEÓ
El rei d'Astúries, Alfons III va ocupar territoris fins al riu Duero, va traslladar la capital a Lleó i el regne va passar a
dir-se Asturleonés i posteriorment Lleó. En el segle X, l'expansió lleonesa es va veure frenada i els seus reis van
defendre el seu territori enfront de les ràtzies: expedicions militars, en les que es saquejaven i cremaven les collites,
per a convèncer els reis cristians de l'obligació de pagar les pàries.
1.3 COMTAT DE CASTELLA
En la frontera oriental del regne de Lleó , per a protegir-se dels àrabs ,alçaren una línia defensiva de castells que es
va denominar Castella, governada en el segle X per comtes que depenien del rei de Lleó. Fernán González va
convertir el seu títol de comte de Castella en hereditari. Ferran I, ho va convertir en regne independent.
2.- ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
En els Pirineus van sorgir: el regne de Pamplona, els comtats d'Aragó i els comtats catalans.
2.1 LA CREACIÓ DE LA MARCA HISPÀNICA"
En el segle VIII, Carlemany, rei dels francs, es va enfrontar contra els musulmans d’ Al - Andalus per a protegir-se dels
seus atacs, va crear una franja protectora fortament fortificada al llarg dels Pirineus - Marca Hispànica, dividida en
comtats, governats por marquesos i comtes, que depenien del monarca carolingi.
Després de la mort de Carlemany, els comtes de Pamplona, Aragó i Catalunya van convertir el seu càrrec en
hereditari i es van anar desvinculant del regne franc.
2.2 REGNE DE PAMPLONA
A principis del segle IX, un comte de Pamplona, Aritza, expulsa els francs i s'independitza, donant origen al regne de
Pamplona. En el segle X estenen el seu territori per la zona actual d’Àlaba, Rioja i incorporen el comtat d'Aragó. En el
segle XI coneix la seua màxima expansió amb Sanç III que uneix al regne de Pamplona el comtat de Castella i annexa
els comtats de Sobrarb i Ribagorça; a la seua mort divideix el regne entre els seus fills.
2.3 REGNE D'ARAGÓ
En el segle IX, els comtats aragonesos de la Marca Hispànica (Aragó, Sobrarb i Ribagorça) s'independitzen del regne
franc. Ramir I, fill de Sancho III, va unir els comtats de Sobrarb i Ribagorça i es va convertir en el primer rei d'Aragó.2.4 COMTATS CATALANS
Després de la descomposició del poder carolingi, segle IX, el territori oriental de la Marca hispànica es va organitzar
en xicotets comtats. Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va incorporar altres comtats catalans, va convertir els seus
drets en hereditaris i va obtindre el vassallatge dels restants comtats catalans. El seu nét, Borrell II, es va negar a
renovar el jurament de vassallatge al rei franc i inicia el camí a la independència política .
Posteriorment la casa comtal de Barcelona expandí els seus territoris cap al nord dels Pirineus, Occitània i Tarragona.
3.-LA EXPANSIÓ TERRITORIAL DELS SEGLES XI i XII
Després de la vall del Duero, el regne castellà- lleonès va conquistar la vall del Tajo. Aragonesos i catalans
s’expandiren fins a la vall de l'Ebre.
3.1 EL SISTEMA DE PÀRIES
Al descompondre's en el segle XI, el Califat de Còrdova en regnes de taifes, els reis cristians van iniciar una forta
pressió militar i els seus governants es comprometen al pagament de les pàries: Tribut anual d'or i objectes
preciosos amb què els caps musulmans pretenien comprar la pau.
3.2 LA CONQUISTA DE LA VALL DEL TAJO
Ferran I primer rei de Castella, va unir el regne de Lleó a la seua Corona i va ocupar i repoblar els territoris fins a
Avila. Castella i Lleó es va convertir en un regne fort enfront Al -Andalus.
El seu fill, Alfons VI, va continuar l'expansió i va ocupar Toledo, la frontera del regne castellà lleonès arriba més enllà
del Tajo .
3.3 LA CONQUISTA DE LA VALL DE L'EBRE
El rei d'Aragó, Alfons I el Bataller, va conquistar la capital i poblacions del regne musulmà de Saragossa.
El comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV conquista Tortosa i Lleida.
3.4 L'ARRIBADA D'ALMORÀVITS I ALMOHADES
Per a defensar-se de l'avanç dels reis cristians, les taifes islàmiques criden en el seu auxili a almoràvits i almohades
(guerrers procedents d'un imperi islàmic del Nord d'África) .
Els almoràvits van unificar davall el seu govern a totes les taifes i van derrotar els reis cristians; els exèrcits cristians
abandonen València ocupada per Rodrigo Díaz de Vivar, Cid Campeador. (s. XI)
A mitjan segle XII, el poder dels almoràvits es va debilitar i arriben els almohades que van dominar tot el territori d’Al
- Andalus i van frenar l'avanç de la reconquista cristiana.
4.- LA REPOBLACIÓ DELS TERRITORIS CONQUISTATS
4.1 L'OCUPACIÓ DEL TERRITORI
Repoblació: ocupació de terres deshabitades o conquistades als musulmans; el rei les entregava a nobles, monjos o
llauradors lliures. Els nous repobladors procedien dels primers nuclis cristians i dels cristians mossàrabs.
Els nous repobladors procedien dels primers nuclis cristians i de cristians mossàrabs.4.2 REPOBLAMENTS LLIURES
És van realitzar a la vall del Duero i del Sud dels comtats pirinencs; camperols lliures propietaris de petites parcel·les
de terra i que vivien en llogarets aïllats que formaven un vila.
El Consell era la reunió dels habitants de les viles en què decidien els assumptes col·lectius: zones de guaret, selecció
de cultiu, torn per al past dels animals.......
A partir del segle XI, la necessitat de defendre i governar el territori va enfortir els nobles i monjos i molts llauradors
es van convertir en serfs (treballaven les terres de senyor i no tenien llibertat personal).
A Aragó i Catalunya, els serfs van quedar adscrits a la terra (remenses) i els senyors van incrementar abusivament els
seus drets sobre els llauradors (mals usos).
4.3 REPOBLACIONS MUNICIPALS
En els territoris densament poblats pels musulmans, vall del Tajo i de l'Ebre, la repoblació s'organitzava de forma
col·lectiva i dirigida per nobles i eclesiàstics.
Els reis van organitzar la repoblació de les ciutats frontereres (repoblació municipal) , atorgant furs (importants
normes, privilegis i drets) als habitants que es traslladaven a elles
4.4 ECONOMIA AGRÍCOLA I RAMADERA
L'economia dels primers regnes cristians es basava en l'agricultura, ramaderia i explotació de boscos.
L'activitat agrícola era de subsistència (producció d'aliments per a l'autoconsum) , es feia rotació biennal i es
cultivava cereals, vinya, olivera i productes d'horta.
La ramaderia va créixer al comptar amb extensos pastos.
El mercat local era el centre del comerç, els intercanvis eren escassos i per mitjà de bescanvi.
EL CAMÍ DE SANTIAGO
A partir del segle XI, l'església construïda en honor de l'Apòstol Santiago, es va convertir en un dels principals
centres de pelegrinatge de la Cristiandat i va donar origen al Camí de Santiago.
Pel Camí circulaven centenars de pelegrins que van propiciar l’intercanviï d'idees, costums, estils artístics, música,
poesia i mercaderies de distints punts d'Europa.
Pelegrinatge: viatge que un creient, per motius religiosos - fer-se perdonar els pecats i reconciliar-se amb Déu -
realitza cap a un lloc sagrat.
5 LA PENÍSULA IBÈRICA: TROBADA DE CULTURES
5.1 LA INTERRELACIÓ CULTURAL
Al llarg de l'Edat Mitjana, en la Península Ibèrica van conviure, amb èpoques de pau i enfrontaments: cristians,
musulmans i jueus que va enriquir el patrimoni cultural peninsular.
Es van crear escoles de traductors. Punt de trobada cultural entre àrabs, jueus i cristians, traduïen al llatí i al castellà
els coneixements àrabs, textos literaris i tractats de medicina, matemàtiques i astronomia. La més destacada va ser
l'Escola de traductors de Toledo.5.2 LES COMUNITATS JUEVES
Pagaven impostos especials i tenien autonomia administrativa i judicial. En les ciutats d'Al- Andalus vivien
importants minories de jueus que van romandre en les ciutats conquistades pels reis cristians i es van convertir en
metges, consellers, prestadors, científics i traductors.
La comunitat jueva habitava en la juderia: barri separat dins d'una ciutat d’Al - Andalus o conquistada pels reis
cristians, en el que es trobava la sinagoga, el seu centre d'oració.
5.3 MOSSÀRABS I MUDÈJARS
Mossàrabs: cristians que van romandre fidels al cristianisme en territori musulmà, a canvi els exigien tributs
especials.
Molts mossàrabs van emigrar al Nord, van repoblar les terres conquistades i van desenvolupar l'art mossàrab
(mescla d'influència visigòtica, islàmica i cristiana)
Mudèjars: musulmans que van romandre en els regnes que van ser conquistats pels reis cristians, a canvi de
mantindre la seua religió, pertinences i oficis se'ls va sotmetre a tributs especials i a viure en les moreries : barris
apartats o aïllats on vivien els musulmans en els regnes cristians.
Els mudèjars ens van aportar moltes paraules d'origen àrab, tècniques de regadiu i molts coneixements científics i
mèdics. En l'art ens van aportar l'ús de la rajola, els arcs de ferradura i lobulat en la decoració d'esglésies i palaus; la
qual cosa donarà lloc a l'art mudèjar: mescla entre els estils cristians i l'art musulmà.Resum Tema 4